Els oficis a l'Edat Mitjana

Una manera d'apropar la ciència històrica a l'alumnat és proposar-los una investigació per tal que practiquin els instruments necessaris per investigar, a part de potenciar la seva capacitat de treball autònom i de treball en equip

-A qui va dirigida: alumnat de 2n d’ESO o de 1r de batxillerat (en funció del nivell es faria una investigació més o menys complexa.

-Explicació: La investigació que es proposa va lligada a la descoberta dels oficis de l’època medieval, analitzant els gremis, quins oficis hi havia que actualment han desaparegut i quins encara existeixen, com s’organitzaven (gremis), possibles mostres d’art relacionades amb els oficis o gremis, etc.

Els alumnes s’agruparien en petits grups per tal d’investigar sobre un aspecte concret del treball i després es posaria en comú i es discutiria en el gran grup. A més, per completar la investigació es farien sortides per descobrir els vestigis dels oficis medievals i sempre que fos possible s’aniria a observar la tasca d’algun artesà actual. Finalment, per tal de mostrar tota la tasca feta a la resta dels alumnes del centre s’organitzaria una petita exposició mostrant els resultats.

-Temporalització: una hora cada setmana durant un trimestre

competències, concretament totes aquestes citades a continuació:

-          competència en comunicació lingüística

-          competència social i ciutadana

-          competència cultural i artística

-          tractament de la informació i competència digital

-          autonomia i iniciativa personal

Excursió al castell d'Alaró

Objectius de la visita:

-          Conèixer un dels castells roquers més ben conservats de Mallorca

-          Descobrir les llegendes que es lliguen a la història del Castell d’Alaró

-          Veure la fauna i la flora que es troba durant la pujada al castell

-          Analitzar els fets històrics que podem relacionar amb la història del castell d’Alaró

Desenvolupament de la proposta:

La visita al Castell s’iniciaria agafant el camí des d’Alaró i es faria la pujada fins dalt. En aquesta sortida en el que es faria especial incís seria en el període històric de l’època medieval, parlant tant de l’època musulmana com de l’època cristiana, també es parlaria de les llegendes lligades al Castell d’Alaró com per exemple la de Cabrit i Bassa. L’anàlisi de la flora i la fauna també es portaria a terme en cas que el departament de ciències naturals també hi participés.

Activitats relacionades amb la sortida:

Abans de la sortida, fent una pluja d’idees es demanaria als alumnes què en saben del castell d’Alaró, on se situa, en quina època es va construir...Després s’agruparien en petits grups de tres o quatre persones i elegirien un dels temes tractats per tal de desenvolupar-lo i fer-ne un petit dossier.

Durant la visita haurien de fer fotografies per completar el seu dossier. Després de la visita es faria la revisió d’aquesta i entregarien la tasca encomanada.

Competències que es treballen:

-          competència social i ciutadana

-          competència en el coneixement i interacció amb el món físic

-          competència cultural i artística

-          aprendre a aprendre

Bibliografia relacionada amb la sortida:

Per preparar aquesta sortida trobem el llibre de Margalida Bernat i Jaume Serra sobre Cabrit i Bassa en el qual se’ns explica l’origen del cristianisme a Mallorca, el context històric i la formació del mite fins a la prohibició del seu culte.

Una altra publicació que pot ésser d’utilitat és una guia de la sortida editada pel govern de les Illes Balears, que conté tant material pel professor com per l’alumne. Hi trobem llegendes, història, fauna i flora i un itinerari amb diverses aturades per fer explicacions.

Ressenyes:

-Bernat, M., Serra, J. (2000): Sant Cabrit i Sant Bassa. Com es construí un mida a la Mallorca medieval, Palma: Lleonard Muntaner editor

-Colom, M.M., Martorell, M.C., Verd, J., Xamena, M. (1990): Itinerari castell d’Alaró. Materials didàctics, Palma: centre de professors.

 

Eivissa

En aquesta entrada es pot trobar un petit aplec sobre bibliografia dedicada a Eivissa i Formentera que se centra en l'època medieval.

•  Cobos, F. (2008): De la fortificació de Yviça, Eivissa: Ajuntament d'Eivissa.

• Ferrer Abárzuza, A. (2008): L'Eivissa de Jaume I, Eivssa: Consell d'Eivissa

• Joan i Marí, B. (1997): Història d'Eivissa, Eivissa: Mediterrània.

Palma medieval

Santa Eulàlia

Sant Francesc

Mapa conceptual Regne Privatiu

Cercadors bibliogràfics

A la xarxa trobem diversos cercadors bibliogràfics que poden ésser molt útils per trobar bibliografia relacionada amb les Illes Balears, a part d'altra bibliografia, evidentment.

Aquí parlaré de tres motors de cerca; el catàleg de la UIB, el CABIB i el catàleg de la biblioteca pública de Can Sales.

El catàleg de la UIB, a part de mostrar els volums disponibles a les biblioteques del Campus també ens ofereix la possibilitat de cercar a altres col·leccions com són la Bartolomé March, Alberta Giménez, biblioteca Diocesana i Arxiu de del Regne de Mallorca per citar-ne algunes d'elles.

http://llull.uib.es/search*cat/t

El CABIB és el cercador que inclou tot el catàleg bibliogràfic de les Illes Balears, hi apareixen totes les biblioteques dels consells, la xarxa de biblioteques municipals de Palma, del Govern, escoles, instituts i també la UIB. Aquesta eina també pot ésser útil per mostrar als alumnes ja que és important que quan facin treballs també emprin llibres i s'acostumin a fer recerca

http://cabib.uib.es/

La biblioteca pública Can Sales, té un catàleg propi, ja que aquesta és una biblioteca de titularitat estatal. En aquesta biblioteca podem trobar bibliografia sobre les Illes Balears, a part de tenir la possibilitat de consultar un  fons antic prou interessant amb una hemeroteca digna de ser mencionada.

http://www.bibliotecaspublicas.es/palmademallorca/index.jsp 

Viu la cultura

El Govern de les Illes Balears, amb el programa Viu la Cultura, ofereix tot un seguit de propostes relacionades amb les ciències socials; les més idònies per treballar temes d’història medieval són les següents: 

• la visita al Museu d’Història de Manacor (fent incís en la sala dedicada a la història de la dominació islàmica)
• sortides dedicades a Ramon Llull que es desenvolupen a Randa i a Miramar.
 

 

Islam i conquesta

Necessitem blat !

-A qui va dirigida: alumnat de 2n d’ESO

-Explicació: La classe es dividirà en cinc grups (mercaders, menestrals, Gran i General Consell, noblesa terratinent i pagesos). Aquests grups hauran d’assumir el rol assignat, defensant les postures pertinents. El professor tindrà el paper de rei, que moderarà i donarà les pautes del desenvolupament de l’activitat, intentant que els alumnes en tot moment s’imbueixin del paper que els ha tocat representar. Una vegada finalitzat es farà una reflexió sobre tot allò que s’ha dit per tal que comprenguin

-Competències que es treballen:

- competència en comunicació lingüística

- competència social i ciutadana

El Joc:

Situem-nos a l’any 1340, encara queden uns anys per a la gran epidèmia. Mallorca ha vist com la població ha anat augmentant de mica en mica des de la conquesta. La producció de blat no és suficient per abastir a tota la població, a més la collita d’ enguany s’ha vist afectada per la sequera i per això encara és més reduïda que de costum. A la Ciutat de Mallorca s’està negociant la importació de blat per tal de poder abastir de pa a tothom.

-Els mercaders: han comprat blat a Barberia i a Sicília. Volen rebre una bona quantitat de diners per la seva mercaderia, a més, en cas que sigui necessari podran aconseguir-ne més. Han de convèncer al Gran i General Consell de la qualitat del seu producte enfront del que tenen els nobles terratinents. Demanen un preu força alt però sinó ho venen aniran a Barcelona o a València a provar sort.

-Menestrals: el gremi de forners i moliners temen aldarulls si no poden abastir de farina i de pa. Volen una solució per tal de tenir la matèria primera però no volen pagar el preu excessiu que sembla que s’està acordant. Fan pressió per aconseguir el millor preu.

-Gran i General Consell: intenten moderar la situació, i miren de treure’n el major benefici. Ja que tots els seus membres fan pressió per afavorir al seu grup. (cavallers, ciutadans, mercaders, menestrals i representants de les vil·les). Si compren el blat als mercaders tal vegada obtindran un millor preu que si només ho fan als nobles terratinents, ara bé, també han d’evitar el descontentament social. No poden prendre mesures impopulars perquè el poble ja està prou ofegat amb els impostos i es pot iniciar un motí.

-Noblesa: Tenen grans extensions de terra i tot i que la collita no ha estat bona, tenen blat emmagatzemat que volen vendre a un preu que els permeti fer un bon negoci. Temem que els mercaders amb el seu blat importat els perjudiquin. Intenten pressionar al Gran i General Consell perquè prenguin una decisió aviat.

-Pagesos: els impostos no els deixen viure, el blat que han recollit no és gaire, tenint en compte que una part ha servit per pagar la renda anual de les terres al noble. El que els queda per consum propi i per vendre és tan poc que temen que si arriba blat importat ells no puguin vendre a bon preu el blat que tenen. La seva capacitat de protesta es veu limitada ja que dins el Gran i General Consell no tenen gaire poder.

-el Rei:  és la instància superior, que tot i no ser present a l’illa mira de moderar; no vol perdre ingressos ni vol descontentament social. Fa advertències quan cal.

Més recomanacions

Un altre autor que té novel·les susceptibles de ser emprades com a lectura és Pere Morey. Aquest escriptor mallorquí té novel·les que poden servir per apropar la lectura als alumnes ja que moltes vegades oblidem que a l'assignatura de ciències socials també es pot llegir i que de fet s'hauria de llegir més, ja que el gust per la lectura s'ha de cultivar i els alumnes a través de la novel·la històrica poden descobrir tot un món diferent que els ajudarà a treballar la competència lingüística.

Per a més informació sobre aquest autor i les seves novel·les:   

http://www.escriptors.cat/autors/moreyp/pagina.php?id_sec=2923

Les infinites possibilitats de la xarxa (III): Rtve

Seguint amb la línia dels recursos audiovisuals, ens trobem amb Rtve que a la seva web té un gran nombre de documentals i programes, tant dels més recents com alguns d'arxiu. És una plana web que convé tenir en compte i anar mirant de tant en quant ja que sempre podem trobar algun audiovisual que ens pot ésser útil.

Les infinites possibilitats de la xarxa (II): Edu3.cat

Un altre interessant recurs és la plana web Edu3.cat que ofereix infinitat de recursos audiovisuals (programes de televisió i ràdio de TV3 i Catalunya Ràdio). Si en el seu cercador escrivim Mallorca i restringim la cerca a ciències socials de secundària, ens apareix material divers relacionat amb Mallorca i que és susceptible de ser emprat a l'aula. Podem destacar-ne un capítol del programa de ràdio En Guàrdia, dedicat a la conquesta de Mallorca i una entrevista impossible entre Baltasar Porcel i Jaume I (interpretat per Pep Cruz)

Direcció de la plana web: http://www.edu3.cat 

Les infinites possibilitats de la xarxa (I): Televisió de Mallorca

L'ús d'audiovisuals a l'aula no és cap novetat, és evident, però el que tal vegada és més nou és la possibilitat d'obtenir vídeos de contingut didàctic a través de la xarxa. Hi ha diverses possibilitats, la primera que presento és la que ens ofereix Televisió de Mallorca amb el seu servei de televisió a la carta. El programa Temps era Temps, dirigit per Gaspar Valero té diversos capítols que poden fer servei a les classes dedicades a l'època medieval; tant per 2n d'ESO com per a l'optativa d'Història i cultura de les Illes Balears.

Índex de programes:

• La Conquesta de Mallorca (emès 17-08-2009)

• Repartiment i repoblament de Mallorca (emès 24-08-2009)

La producció enciclopèdica

[...] D’una qualitat intel•lectual superior foren les obres que oferien una visió enciclopèdica fragmentària en diversos tractats del dominic alemany Albert el Gran (c.1200-1280), del franciscà anglès Roger Bacon (c. 1214-c. 1292), i del català Ramon Llull (1232-1316), escriptor laic, autor de textos teològics, filosòfics, pedagògics, jurídics, polítics i físics, a més de poemes i novel•les, que inicià un ensenyament de llengües antigues i vives a Mallorca, viatjà extensament per la Mediterrània i la cristiandat, i fou un agent infatigable de la conversió de jueus i musulmans. [...]

 

Activitats relacionades amb la lectura:

• Cerca una breu informació sobre Albert el Gran i Roger Bacon.

• navega per aquesta web sobre Ramon Llull http://quisestlullus.narpan.net/ i concreta la informació que has llegit en aquest text 

• Descobreix què va ser Miramar

 

(Adaptació i traducció de: Le Goff, J. (2003): “la producción enciclopédica” dins ¿Nació Europa en la Edad Media?, (p. 114), Barcelona: crítica)

 

L'Almudaina

Castell de Capdepera

Visita al Castell de Capdepera

La visita a aquesta fortalesa pot ésser una proposta perquè els alumnes descobreixin una de les fortaleses medievals més interessants i més adaptades a la visita que trobem a Mallorca.

Objectius de la visita:

-          Conèixer un castell medieval, descobrint la seva arquitectura i la seva història

-          Descobrir la història medieval de Capdepera

Desenvolupament de la proposta: la sortida tindria una durada aproximada de 6 o 7 hores, depenent d’ on se situés geogràficament el centre escolar. Es visitaria el castell de Capdepera amb una visita guiada. Una vegada visitat el castell o bé es podria fer una descoberta pel poble o tot i que no estan lligades pròpiament amb l’assignatura de ciències socials es podrien visitar les coves d’Artà si la sortida es fes amb el departament de ciències naturals.

Activitats relacionades amb la sortida: abans de fer aquesta sortida s’hauria de fer feina prèvia explicant on anem, situant Capdepera en el mapa i en la història, és a dir, quan sorgeix i quina importància té el castell i la vila per la història de Mallorca. Durant la visita, de manera individual haurien d’emplenar un qüestionari amb preguntes relacionades amb allò que van observant. Finalment, després de la visita entregarien el qüestionari i es proposaria com a exercici de resum de tot allò que han après fer una dramatització de la vida al castell i d’algun episodi històric.

Menorca

Recull de llibres sobre la història medieval de Menorca.

• Casasnovas Camps, M.A. (2005): Història de Menorca, Palma: Editorial Moll.  

• Casasnovas Camps, M.A. (2006): Història econòmica de Menorca: la transformació d'una economia insular, 1300-2000, Palma: Editorial Moll.

• Sastre Moll, J. (1995): Alguns aspectes de la vida quotidiana a la Menorca medieval. Palma: Institut d'Estudis Baleàrics. 

Mallorca

En aquest apartat bibliogràfic s'inclouen llibres diversos sobre l'època medieval que fan referència a Mallorca.

•  Ensenyat Pujol, G. (2005): Mallorca Medieval. Els pobles medievals de Mallorca, Palma: Consell de Mallorca.

• Llompart, G. (2007): Historias de la Almudaina. La vida en la Mallorca del siglo XIV, Palma: Lleonard Muntaner editor.

• Mas Forners, A. (2005): Esclaus i catalans: esclavitud i segregació  a Mallorca durant els segles XIV i XV, Palma: Lleonard Muntaner editor

•  Rosselló Bordoy, G. (2007): El islam en las Islas Baleares. Mallorca musulmana según la Remembrança de Nunyo Sanç i el Repartiment de Mallorca, Palma: Universitat de les Illes Balears.

Jornades d'Estudis Locals

Les cites bibliogràfiques que apareixen aquí fan referència a Jornades d'Estudis Locals que han tingut com a temàtica principal aspectes de l'època medieval. Tot i que tal vegada els articles que hi apareixen són més especialitzats sempre poden ser útils per aprofundir en determinats aspectes.

• Barceló Crespí, M. (coord) (1990): La manufactura urbana i els menestrals (s.XIII-XVI), IX Jornades d'estudis històrics locals, Palma: Institut d'Estudis Baleàrics.

• Barceló Crespí, M. (coord) (2000): Al tombant de l'edat mitjana: tradició medieval i cultura humanista, XVIII Jornades d'estudis històrics locals, Palma: Institut d'Estudis Baleàrics.

• Barceló Crespí, M. (coord) (2008): El Regne de Mallorca: cruïlla de gents i de cultures (segles XIII-XV). XXVI Jornades d'Estudis Històrics Locals. Palma: Institut d'Estudis Baleàrics

• Cateura Bennàsser, P. (coord) (1998): El Regne de Mallorca a l'època de la dinastia privativa, XVI Jornades d'Estudis Històrics Locals, Palma: Institut d'Estudis Baleàrics

Sineu

Visita a la vila medieval de Sineu:

aquesta sortida a part de treballar alguns aspectes de la història medieval de Mallorca també pot ser útil per geografia (observar les diferències entre el medi rural i el medi urbà).

Objectius de la visita:

- Conèixer el passat medieval de la Part Forana

- Descobrir la història i les característiques del mercat

- Analitzar les diferències que trobem entre l’hàbitat rural i l’hàbitat urbà

Desenvolupament de la proposta: la sortida tindria una durada de sis hores (de 9:00 a 15:00 h) i sempre que fos possible es faria la visita emprant el transport públic, en aquest cas el tren. La sortida tindria dues parts; la primera en la qual amb tot el grup es faria un recorregut per Sineu visitant els següents monuments: església de Santa Maria de Sineu, palau dels Reis de Mallorca, antic hospital i la plaça des Fossar. La segona part s’iniciaria després d’haver fet una aturada per berenar i inclouria una passejada pel mercat, primer en grup i després una estona de manera lliure.

Activitats relacionades amb la sortida: els alumnes hauran de prendre notes d’allò que s’expliqui a la sortida, ja que després en parelles hauran d’elaborar un tríptic turístic sobre Sineu, on com a mínim hi haurà d’aparèixer informació sobre el passat medieval i sobre el mercat. A classe també es faria un comentari on s’exposarien les semblances i les diferències entre el medi rural i el medi urbà.

Aquesta activitat també podria ser emprada per l’assignatura de llengua anglesa, ja que una opció de treball seria la traducció del text a l’anglès per tal de treballar la competència lingüística en aquesta llengua estrangera.

Competències que es treballen:

- competència social i ciutadana

- competència en el coneixement i interacció amb el món físic

- competència cultural i artística

- Tractament de la informació i competència digital

Visites per Palma

Una proposta per visitar Palma amb els alumnes que convé tenir en compte és l'oferta del programa educatiu de l'Ajuntament de Palma ja que mitjançant diferents propostes ens podem apropar als vestigis medievals de Ciutat.

Les sortides més idònies per treballar aspectes d'història Medieval són les següents:

- Vine al Castell de Bellver

- Passejam per la ciutat alta

- Passejam per la ciutat que mira al mar

- Una visita sobre l'art gòtic

- Conèixer el Museu Diocesà i el Palau Episcopal

Totes aquestes visites són gratuïtes, tot i que s'han de reservar. A la plana web http://www.palmaeduca.cat trobem per a descarregar les guies dels alumnes i del professorat, si bé les que fan referència a l'art gòtic i al Museu Diocesà no estan disponibles en línia.

Tampoc ens podem oblidar del Museu de Mallorca, que tot i que actualment té les sales d'exposició en obres la seva oferta educativa segueix en marxa i per tant els serveis del departament didàctic del museu poden ser interessants per ser emprats a l'aula.

Lectures per recomanar als alumnes

Presento dues propostes; la primera d'elles és una novel·la i la segona un còmic. aquests dos llibres, tant diferents entre si, poden servir per apropar la lectura als alumnes de ciències socials a dos nivells diferents; per una banda, trobem la novel·la més adequada per alumnes més avesats a la lectura i amb un nivell mitjà-alt. El còmic pot ésser una bona proposta per engrescar a alumnes més desmotivats per a les ciències socials, ja que els apropa la història amb un llenguatge més planer.

• Bosch, A. (2001): L’atles furtiu. Barcelona: Columna Jove
• Vaquer, R.(coord.) (2006): Història de les Illes Balears en còmic, Palma: “Sa Nostra” Caixa de Balears.

Mural de la història medieval de les Illes Balears

A qui va adreçada: 2n d’ESO

Característiques: Aquesta activitat pretén reforçar la capacitat de síntesi i de creativitat dels alumnes a partir de la creació d’un gran mural sobre paper continu per penjar en una paret de l’aula. Per l’elaboració d’aquest mural s’apostaria pel treball cooperatiu creant petits grups d’experts (disseny i plasmació sobre el paper de la cartografia, recerca dels topònims antics, cronologia, imatges, història, protagonistes, etc). Aquests grups farien la recerca d’una part de la informació que seria necessària per a l’elaboració del mural. Per exemple les mides del mural podrien ser 1x2 m. i incloure un mapa de les Illes Balears al centre, un eix cronològic en un dels costats i diferents requadres amb informació i fotografies corresponents a l’època medieval de les Illes Balears.

Competències que es treballen:

- Competència cultural i artística

- Competència en el coneixement i interacció amb el món físic

- Tractament de la informació i competència digital

Fotografia el passat medieval !

A qui va adreçada: alumnes de 2n d’ ESO / 1r de Batxillerat

Característiques: aquesta activitat pot ser plantejada per dos nivells; tant per segon d’ ESO per l’assignatura de socials com per primer de Batxillerat per l’assignatura optativa Història i Cultura de les Illes Balears. El que canviarà essencialment serà la dificultat i la manera com es farà l’activitat.

Per 2n d’ ESO es proposaria als alumnes que fotografiessin un edifici medieval de Mallorca i en fessin una fitxa i un comentari personal. A la foto també haurien d’aparèixer ells per tal de deixar testimoni de la seva presència a l’edifici elegit.

Per a 1r de batxillerat la proposta seria una sortida per Palma en format de Gimcana. A través de pistes haurien d’anar trobant diferents elements. La gimcana constaria de deu proves amb un control a cada dues. A cada control rebrien les dues següents proves i mostrarien les fotografies que han fet. El recorregut quedaria marcat des de la plaça d’Espanya fins a la Seu.

Proves:

-          vaig entrar a Ciutat un 31 de desembre, cerca’m i fes-te una fotografia amb mi (Jaume I, plaça d’Espanya)

-          Abans era una mesquita, el sant que apareix en el meu nom se celebra dia 29 de setembre ( església de Sant Miquel)

-          Aquí vaig néixer. Cerca la plaça on hi ha la placa que senyala la casa natal de l’autor de Blanquerna. (plaça Major)

-          Un bon paner pot anar bé per comprar peix. Cerca una plaça i un carrer que t’ajudaran a fer-ho possible. (plaça del mercat des peix i carrer dels paners, devora el carrer  d’en Colom)

-          Ja us heu fet una fotografia amb mi, ara descobriu on hi ha l’edifici que custodia el meu casc. (Cort)

-          En aquesta església amb el nom de l’antiga patrona de Barcelona trobaràs escuts de diversos oficis. Pista es troba al carrer amb el nom Ag de la taula periòdica (església de Santa Eulàlia, al lateral del carrer de l’argenteria)

-          Ara hi els representants de la comunitat autònoma. Abans hi havia el convent dels dominics. (Parlament)

-          El meu nom és d’origen àrab i la meva funció, residència reial. (l’Almudaina)

-          Sóc la més gran, miro al mar, els Reis de Mallorca hi descansen. Cerca el portal on Guillem Sagrera hi treballà. (Portal del Mirador de la Seu)

-          Abans era un port, ara només hi naveguen els cignes. (Arc de l’Almudaina)

La durada de l’activitat es pot situar entre dues i tres hores, depenent de la velocitat amb què descobreixin allò que han de fotografiar. Com a mínim es necessitarien dos professors, en funció del nombre d’alumnes que hi participessin. Les preguntes de la gimcana van en relació amb allò explicat a classe; els apunts de classe són les pistes que necessitaran en cas de no saber la resposta.

Competències que es treballen:

Aquestes només són treballades en el cas que l’activitat es faci a 2n d’ESO, en aquest cas les competències treballades serien:

-          cultural i artística

-          autonomia i iniciativa personal

Descripció de la Riera de la Ciutat de Mallorca. Mateu Salzet, notari,1403

[1]

Diumenge que hom comptava catorze del mes d’octubre any abans dit a cinc o sis hores de la nit s’esdevé a Mallorca que per grans aigües que foren estades el dia anterior i en el present, la Riera ve tan poderosa i tan gran, arrabassant gran multitud d’arbres i de branques que no pogué passar pel pont del mur de la ciutat, en tant que l’aigua pujà tant que enderrocà el mur i caigué sobre el pont. Pujà per la barbacana, estenent-se pels camins i enderrocant totes les tàpies dels horts que són sobre el camí que surt per la porta plegadissa a mà dreta, i totes les altres tàpies que són devers la porta del Cigar i enderrocà les arcades dels tints i el pont que és devora els tints i fins a Portopí. Les aigües que entraren a la ciutat sobre dit mur enderrocaren el pont i un molí d’aigua de devora la porta i totes les tàpies dels vergers que eren davant la Riera i enfrontaven amb l’església de Santa Maria del Carme i omplí dita església d’aigua i arrabassà un arbre del davant [...] en tant que és opinió que per la dita aigua són mortes més de 5.000 persones. D’aquest desastre molts mercaders i d’altres han estat damnificats, en persones i en béns. La terra roman desconsolada i desolada, per la mort de les persones, la pèrdua dels béns i la runa de la ciutat. [...]

Activitat relacionades amb la lectura:

-          Per on creus què passava la Riera? En un plànol de Palma assenyala el recorregut actual i el recorregut antic amb colors diferents

-          Per què parla de portes? Com era Palma?

-          Quins danys provocà aquesta inundació?

---

Miralles i Montserrat, J. (2006): Antologia de textos de les Illes Balears, volum 1. segles XIII-XVI, Barcelona: publicacions de l’Abadia de Montserrat - Institut d’Estudis Baleàrics.

Introducció per a una visita al Castell de Bellver

Aquesta presentació és un exemple per emprar a la classe prèvia a la visita al Castell de Bellver, ja que mitjançant un petit joc de preguntes podem convidar als alumnes a mostrar els seus coneixements previs sobre el Castell, a l'hora d'engrescar-los amb la visita.

El Regne Privatiu

Creació d'un bloc

Nom: El Regne de Mallorca en un bloc

A qui va adreçada: alumnes de 2n d’ESO

Característiques: Aquesta activitat consisteix en la proposta de creació d’un bloc amb articles elaborats pels alumnes sobre diferents aspectes del període del Regne Privatiu de Mallorca. L’objectiu principal és apropar als alumnes el llenguatge propi de la matèria per tal que el coneguin i l’emprin d’una manera correcta, així com l’ús adequat de la bibliografia i els recursos extrets d’internet.

Les temàtiques que es podran tractar a manera d’exemple poden ser les següents: l’arquitectura, el comerç, la cultura, la política, l’urbanisme, etc. Són temes amplis per tal de facilitar als alumnes l’obtenció de la informació. Convé remarcar als alumnes que els articles que elaborin han de ser una síntesi i que també han de citar els llibres i les planes web d’allà on han extret la informació. Com a mínim hauran de penjar un article, tot i que es donarà la possibilitat d’ampliar i poder penjar-ne més.

Competències que es treballen:

- Tractament de la informació i competència digital

- Competència en comunicació lingüística

- Autonomia i iniciativa personal

- Competència cultural i artística

El llibre dels Fets

Lectura del Llibre dels Fets (Jaume I)[1]:

La Travessia cap a Mallorca.

[...] Segons els cavallers, homes armats, les naus, les galeres, els vaixells i l’armament que aniria en elles, nós, quan el Nostre Senyor ens haguera concedit la victòria, els en donaríem una part, tant d’acord amb el nombre d’homes que anirien amb nós, a peu i a cavall, com d’acord amb els guarniments que durien [...]

[...] Quan els de Tarragona i Cambrils veieren que les naus salpaven de Salou, hissaren les veles i ens seguiren. Que bell era de veure, tant per als qui es quedaven a terra com per a nós! Tota la mar semblava blanca a causa de les veles, de tan gran com era l’esquadra! [...]

[...] Navegàrem amb el vent en contra tan bé com poguérem, nós i els altres. Anàrem tota la nit al davant de l’esquadra sense desviar-nos ni abaixar les veles, deixant anar la galera tan de pressa com podia anar. L’endemà, entre les tres i les sis de l’horabaixa, la mar va enfurir-se a causa d’un creixement de vent. Es girà tan mala mar que a la tercera part de la galera, de la part de proa, les onades eren tan grans que l’aigua hi passava pel damunt.

Ja prop del vespre, abans que el sol es pongués, cessà el vent i la mar es calmà. En aquell moment vam veure l’illa de Mallorca i distingírem la Palomera, Sóller i Almeruig [...]

Activitats relacionades amb la lectura.

-          Des d’ on partiren els vaixells per iniciar la conquesta de Mallorca?

-          Quina fou la dificultat principal que tingueren durant la travessia?

-          Defineix els següents termes: galera, nau, proa, cavaller, esquadra

-          Fes un resum de cinc línies d’aquest text

---

[1] Machirant, F (versió i notes). (2008). Llibre dels fets, Jaume I. Alzira: Bromera. Col·lecció els nostres autors.