Recordem el que s'ha destruït:

L'activitat d'avui és per passejar per Palma, per cercar el que ja no hi és. Sempre està bé conèixer el patrimoni visible, ja que convé que els alumnes el tinguin present i el puguin apreciar, però també està bé que coneguin tot allò que la voràgine humana ha destruït en pro del progrés. Des de mitjan segle XIX Mallorca ha anat perdent patrimoni tant arquitectònic, com paisatgístic com fins i tot industrial; moltes vegades ha passat desapercebut i d'altres s'ha intentat frenar la destrucció amb més o menys èxit.

Aquesta sortida, adequada per fer abans d'algunes vacances, ja siguin les de Nadal o les de Pasqua, pot ésser un bon complement tant per l'assignatura de socials com per les optatives que s'hi relacionen. 

Desenvolupament de l'activitat:

Abans d'iniciar el recorregut als alumnes se'ls entregaria un plànol de Palma actual, una fotocòpia del plànol de Garau i un dossier amb fotocòpies de fotografies antigues o gravats de diferents indrets de Palma. Primer haurien d'intentar desxifrar la imatge i saber què era i després amb els dos plànols mirar d'ubicar-la. Una vegada fetes aquestes passes s'aniria fent l'itinerari i cada vegada que s'arribés a un lloc es miraria de fer una fotografia emprant en la mesura del possible el mateix enquadrament. Com a tasca opcional puntuable, podrien entregar un petit dossier amb una breu descripció dels monuments i les imatges que haurien anat fent al llarg del dia, contrastades amb les imatges antigues.

Patrimoni desaparegut que pot ésser útil per fer l'activitat:

les murades de Palma i les seves portes (porta pintada, porta de Santa Catalina, etc)

el convent de Sant Domingo

el convent de Santa Catalina de Sena

el convent de Jesús

el convent de l'Olivar

la casa de la Inquisició

l'església del Sant Sepulcre

els molins del molinar i del jonquet (tot i que en aquest darrer indret en quedin alguns)

l'hotel Alhambra i el Teatre Líric

etc.

Objectius:

Descobrir el patrimoni de Ciutat 

Analitzar els canvis urbans al llarg del segle XIX i XX

Reflexionar sobre la conservació del patrimoni i la seva perduració per a generacions futures

Competències treballades:

competència artística i cultural

aprendre a aprendre

coneixement i interacció amb el món físic

imatge extreta de la web del mcu del catàleg col·lectiu de la xarxa de biblioteques dels arxius estatals. Aquesta imatge correspon a uns plànols de les murades de Palma, de l'any 1602 i que es troben a l'arxiu de Simancas

Viatge a l'Illa de la Calma

Avui, seguint el fil a la proposta iniciada amb el comentari d'Un hivern a Mallorca, parlaré del llibre l'Illa de la Calma, de Santiago Rusiñol. 

Aquest llibre podríem dir que és l'antítesi d'un hivern a Mallorca, perquè si bé Sand enalteix el paisatge, no podem dir el mateix de la opinió que en té de els mallorquins. Per contra Rusiñol presenta una illa on la bellesa ho cobreix tot i que també inclou als habitants, ben considerats per l'escriptor. De fet crec que és una lectura imprescindible per a tothom que estimi Mallorca.

Emprant de fil conductor aquest llibre podríem fer sorgir nombroses activitats, i no només en l'àmbit de les ciències socials, sinó també en el camp de la literatura o la plàstica, ja que no hem d'oblidar les característiques d'artista polifacètic que tenia Santiago Rusiñol.

Així es que la proposta d'avui inclou un poc de tot: història, literatura i art. 

Títol de l'activitat: seguint les passes de Rusiñol: excursió a Deià i a Sóller

Treball previ: abans de fer l'excursió des Camí de Castelló, que va de Deià a Sóller s'hauria de parlar de la figura de Santiago Rusiñol, tant en la faceta de pintor com d'escriptor. Per ambientar es podrien llegir alguns capítols seleccionats de l'illa de la Calma (els més adequats són: El poblet de "pessebre", les figuretes, ocells de pas, les cales, la vall dels tarongers, on es parla de Deià i de Sóller).

Activitats durant l'excursió: A l'inici del recorregut s'explicarà als alumnes que després d'haver fet la lectura d'alguns fragments de l'illa de la Calma, ja s'han imbuït una mica de l'esperit artístic, per això, mitjançant la fotografia o el dibuix hauran de copsar el paisatge i la seva bellesa.

Si s'escau durant el recorregut s'aniran fent aturades per observar el paisatge i per reflexionar sobre la importància de cuidar-lo, ja que no convé oblidar que sent el turisme la nostra major font de riquesa, el paisatge és un element clau per seguir atraient visitants.

Activitats per després de l'excursió: Després es farà un concurs al centre amb les obres sorgides arran de l'excursió, participant en diferents categories (dibuix, fotografia) i incloent un peu d'obra que faci referència al llibre de Santigo Rusiñol.

Un hivern a Mallorca: propostes d’activitats entorn del llibre.

Ara que la tardor ja ha arribat i que el temps es torna més melancòlic proposo una activitat en què a part de fer una lectura d'un llibre es poden fer activitats complementàries i també coordinades amb el departament de música. Els protagonistes d'aquest post són G. Sand i Chopin que amb el testimoni de la seva visita a Mallorca ens fan viatjar a través del temps, ensenyant una illa completament diferent a la d'avui en dia.

Aquest testimoni d’Aurore Dupin (George Sand) de la seva estada a Mallorca amb Frédéric Chopin és un interessant element per estudiar diferents temes relacionats amb la història contemporània de Mallorca, ja que és la dècada dels trenta del segle XIX, és quan es fan passes per a la consolidació del liberalisme, després de la mort de Ferran VII, succeïda el 1833. A part també ens mostra la visió d’uns estrangers que arriben a Mallorca i observen una manera de fer que xoca amb allò que ells estaven acostumats a veure a París.

En funció del curs dels alumnes es podria proposar la lectura completa del llibre o si això suposés un volum excessiu de feina, se seleccionarien diversos fragments que fomentessin el debat i la lectura crítica.

Activitats abans de la lectura:

-       - Cerca informació de George Sand i Frederic Chopin. Qui són, en quina època viuen? Quina relació tenen amb Mallorca?

-         - Quin sistema de govern hi havia a Espanya durant els anys 1838-39?

-        -  Com creus que devia ser Mallorca en aquella època? Quins mitjans de transport hi havia?

Activitats durant i després de la lectura:

-          -Cita tots els monuments històrics que van apareixent durant la lectura. Digues si encara existeixen.

-       -Cerca referències que parlin de l’alimentació, el paisatge i el caràcter dels mallorquins. (afegeix la cita i la pàgina de on l’has extreta)

-          -En general, quina era l’opinió de G. Sand dels mallorquins. Per què creus que opinava així?

Activitats complementàries:

-          -Audició d’algun dels preludis de l’opus n.28 de Chopin (qualsevol d’ells excepte els núm. 7 i 17 que són de 1836)

-          -Visita a Valldemossa (Cartoixa i cel·la on s’allotjaren Chopin i G. Sand)

Competències bàsiques que es treballen:

-          -Competència en comunicació lingüística (entrega del dossier escrit i comentari oral del llibre a classe)

-         -Tractament de la informació i competència digital (recerca d’informació en bibliografia i la web sobre els ítems demanats)

-          -Competència cultural i artística (reconeixement de monuments històrics, visita a Valldemossa)

-      -Autonomia i iniciativa personal ( l’alumne ha de fer una recerca, ha d’ordenar la informació i ha de discernir el que és principal d’allò secundari)

a    A continuació, un vídeo on podreu escoltar el preludi núm. 4 de l'opus 28 de Chopin.

De l'objecte a la història

Tots tenim objectes que ens recorden algun fet del passat, que en certa manera ens enllacen amb la història, tot i que en ocasions no en siguem massa conscients, per això proposo aquesta activitat, que ens permet treballar diverses competències i alhora ens fa entendre diversos processos històrics.

Aquesta activitat, pretén que els alumnes entenguin que ells i les seves famílies també són part de la història, que poden lligar les vivències dels seus familiars amb la història local i estatal. Es proposaria als alumnes triar algun objecte dels seus pares o els seus avis de quan éren infants o joves. Per exemple, un TBO, un disc de vinil, un llibre d'escola, una moneda antiga, etc. Els alumnes estructurarien el treball en quatre fases: 

-1: contextualitzar l'objecte

-2: explicar la història de l'objecte (a través de l'ús de la font oral, en aquest cas els pares o els avis)

-3: Contextualitzar-ho amb la història de les Illes Balears i Espanya

-4: Contextualitzar-ho amb la història mundial

Després de fer un petit treball redactat, haurien d'el·laborar un powerpoint per presentar a la classe i contar la seva experiència. Aquesta tasca, més que una activitat diària es podria estructurar com un treball trimestral.

Excursió a Cabrera

Ara que ve el bon temps, una bona visita pot ésser anar al Parc Nacional marítimo-terrestre de Cabrera, ja que tot i ser una illa petita i deshabitada pot ésser el complement idoni per explicar la guerra del francès a les Illes Balears, ja que com bé sabeu, fou emprada com a lloc de cautiveri pels presoners francesos.

Evidentment, amb la visita a Cabrera es poden explicar moltes més coses, des de el comerç a l'antiguitat, parlant de fenicis i romans fins a la pirateria d'època medieval i moderna; a l'hora tampoc hem d'oblidar que aquesta excursió pot ésser emprada per fer una classe de ciències naturals ja que la riquesa de flora i fauna és d'allò més notable, de fet, a Cabrera trobem vint endemismes.

Enllaços:
Parc nacional marítim-terrestre de Cabrera
Excursions a Cabrera

Bibliografia sobre Cabrera:
- Amengual, J, Frontera, M. (coord.) (2009): oblidats a Cabrera. El captiveri napoleònic, 1808-1914. Palma: Conselleria de Mediambient (catàleg de l'exposició)
- Smith, D. (2004): Els presoners de Cabrera: els soldats oblidats de Napoleó (1808-1814), Palma: Lleonard Muntaner, editor.

Modernisme a Palma

Audiovisuals sobre la Guerra civil

La Guerra Civil espanyola, és un tema que sol suscitar prou interès entre la població i per tant, també és relativament senzill trobar material audiovisual; en aquest cas, retornant a la plana web de Televisió de Mallorca ens trobem amb la sèrie documental Memòria i Oblit d'una Guerra. Aquests documentals de mitja hora i centrats en diferents pobles de l'illa mostren el testimoni de gent que visqué el conflicte bèl·lic. Crec que el curs més idoni per veure'ls és segon de batxillerat, tenint en compte que en ocasions són força durs.

Finalment, només afegir que aquests documentals també estan editats en format de DVD.