Un hivern a Mallorca: propostes d’activitats entorn del llibre.

Ara que la tardor ja ha arribat i que el temps es torna més melancòlic proposo una activitat en què a part de fer una lectura d'un llibre es poden fer activitats complementàries i també coordinades amb el departament de música. Els protagonistes d'aquest post són G. Sand i Chopin que amb el testimoni de la seva visita a Mallorca ens fan viatjar a través del temps, ensenyant una illa completament diferent a la d'avui en dia.

Aquest testimoni d’Aurore Dupin (George Sand) de la seva estada a Mallorca amb Frédéric Chopin és un interessant element per estudiar diferents temes relacionats amb la història contemporània de Mallorca, ja que és la dècada dels trenta del segle XIX, és quan es fan passes per a la consolidació del liberalisme, després de la mort de Ferran VII, succeïda el 1833. A part també ens mostra la visió d’uns estrangers que arriben a Mallorca i observen una manera de fer que xoca amb allò que ells estaven acostumats a veure a París.

En funció del curs dels alumnes es podria proposar la lectura completa del llibre o si això suposés un volum excessiu de feina, se seleccionarien diversos fragments que fomentessin el debat i la lectura crítica.

Activitats abans de la lectura:

-       - Cerca informació de George Sand i Frederic Chopin. Qui són, en quina època viuen? Quina relació tenen amb Mallorca?

-         - Quin sistema de govern hi havia a Espanya durant els anys 1838-39?

-        -  Com creus que devia ser Mallorca en aquella època? Quins mitjans de transport hi havia?

Activitats durant i després de la lectura:

-          -Cita tots els monuments històrics que van apareixent durant la lectura. Digues si encara existeixen.

-       -Cerca referències que parlin de l’alimentació, el paisatge i el caràcter dels mallorquins. (afegeix la cita i la pàgina de on l’has extreta)

-          -En general, quina era l’opinió de G. Sand dels mallorquins. Per què creus que opinava així?

Activitats complementàries:

-          -Audició d’algun dels preludis de l’opus n.28 de Chopin (qualsevol d’ells excepte els núm. 7 i 17 que són de 1836)

-          -Visita a Valldemossa (Cartoixa i cel·la on s’allotjaren Chopin i G. Sand)

Competències bàsiques que es treballen:

-          -Competència en comunicació lingüística (entrega del dossier escrit i comentari oral del llibre a classe)

-         -Tractament de la informació i competència digital (recerca d’informació en bibliografia i la web sobre els ítems demanats)

-          -Competència cultural i artística (reconeixement de monuments històrics, visita a Valldemossa)

-      -Autonomia i iniciativa personal ( l’alumne ha de fer una recerca, ha d’ordenar la informació i ha de discernir el que és principal d’allò secundari)

a    A continuació, un vídeo on podreu escoltar el preludi núm. 4 de l'opus 28 de Chopin.

La producció enciclopèdica

[...] D’una qualitat intel•lectual superior foren les obres que oferien una visió enciclopèdica fragmentària en diversos tractats del dominic alemany Albert el Gran (c.1200-1280), del franciscà anglès Roger Bacon (c. 1214-c. 1292), i del català Ramon Llull (1232-1316), escriptor laic, autor de textos teològics, filosòfics, pedagògics, jurídics, polítics i físics, a més de poemes i novel•les, que inicià un ensenyament de llengües antigues i vives a Mallorca, viatjà extensament per la Mediterrània i la cristiandat, i fou un agent infatigable de la conversió de jueus i musulmans. [...]

 

Activitats relacionades amb la lectura:

• Cerca una breu informació sobre Albert el Gran i Roger Bacon.

• navega per aquesta web sobre Ramon Llull http://quisestlullus.narpan.net/ i concreta la informació que has llegit en aquest text 

• Descobreix què va ser Miramar

 

(Adaptació i traducció de: Le Goff, J. (2003): “la producción enciclopédica” dins ¿Nació Europa en la Edad Media?, (p. 114), Barcelona: crítica)

 

Descripció de la Riera de la Ciutat de Mallorca. Mateu Salzet, notari,1403

[1]

Diumenge que hom comptava catorze del mes d’octubre any abans dit a cinc o sis hores de la nit s’esdevé a Mallorca que per grans aigües que foren estades el dia anterior i en el present, la Riera ve tan poderosa i tan gran, arrabassant gran multitud d’arbres i de branques que no pogué passar pel pont del mur de la ciutat, en tant que l’aigua pujà tant que enderrocà el mur i caigué sobre el pont. Pujà per la barbacana, estenent-se pels camins i enderrocant totes les tàpies dels horts que són sobre el camí que surt per la porta plegadissa a mà dreta, i totes les altres tàpies que són devers la porta del Cigar i enderrocà les arcades dels tints i el pont que és devora els tints i fins a Portopí. Les aigües que entraren a la ciutat sobre dit mur enderrocaren el pont i un molí d’aigua de devora la porta i totes les tàpies dels vergers que eren davant la Riera i enfrontaven amb l’església de Santa Maria del Carme i omplí dita església d’aigua i arrabassà un arbre del davant [...] en tant que és opinió que per la dita aigua són mortes més de 5.000 persones. D’aquest desastre molts mercaders i d’altres han estat damnificats, en persones i en béns. La terra roman desconsolada i desolada, per la mort de les persones, la pèrdua dels béns i la runa de la ciutat. [...]

Activitat relacionades amb la lectura:

-          Per on creus què passava la Riera? En un plànol de Palma assenyala el recorregut actual i el recorregut antic amb colors diferents

-          Per què parla de portes? Com era Palma?

-          Quins danys provocà aquesta inundació?

---

Miralles i Montserrat, J. (2006): Antologia de textos de les Illes Balears, volum 1. segles XIII-XVI, Barcelona: publicacions de l’Abadia de Montserrat - Institut d’Estudis Baleàrics.

El llibre dels Fets

Lectura del Llibre dels Fets (Jaume I)[1]:

La Travessia cap a Mallorca.

[...] Segons els cavallers, homes armats, les naus, les galeres, els vaixells i l’armament que aniria en elles, nós, quan el Nostre Senyor ens haguera concedit la victòria, els en donaríem una part, tant d’acord amb el nombre d’homes que anirien amb nós, a peu i a cavall, com d’acord amb els guarniments que durien [...]

[...] Quan els de Tarragona i Cambrils veieren que les naus salpaven de Salou, hissaren les veles i ens seguiren. Que bell era de veure, tant per als qui es quedaven a terra com per a nós! Tota la mar semblava blanca a causa de les veles, de tan gran com era l’esquadra! [...]

[...] Navegàrem amb el vent en contra tan bé com poguérem, nós i els altres. Anàrem tota la nit al davant de l’esquadra sense desviar-nos ni abaixar les veles, deixant anar la galera tan de pressa com podia anar. L’endemà, entre les tres i les sis de l’horabaixa, la mar va enfurir-se a causa d’un creixement de vent. Es girà tan mala mar que a la tercera part de la galera, de la part de proa, les onades eren tan grans que l’aigua hi passava pel damunt.

Ja prop del vespre, abans que el sol es pongués, cessà el vent i la mar es calmà. En aquell moment vam veure l’illa de Mallorca i distingírem la Palomera, Sóller i Almeruig [...]

Activitats relacionades amb la lectura.

-          Des d’ on partiren els vaixells per iniciar la conquesta de Mallorca?

-          Quina fou la dificultat principal que tingueren durant la travessia?

-          Defineix els següents termes: galera, nau, proa, cavaller, esquadra

-          Fes un resum de cinc línies d’aquest text

---

[1] Machirant, F (versió i notes). (2008). Llibre dels fets, Jaume I. Alzira: Bromera. Col·lecció els nostres autors.