Un llibre i un bloc sobre patrimoni de Mallorca

En un post passat vaig proposar una activitat sobre el patrimoni desaparegut de Palma i per casualitat aquest Nadal vaig descobrir un llibre i un bloc que poden ser d'utilitat per organitzar aquesta activitat o bé simplement per poder gaudir de la història i de les imatges antigues que ens mostren una ciutat diferent de la que tenim avui en dia.

Pel que fa al llibre, aquest té com a títol "El patrimonio desaparecido de Palma" i l'autor és Xavier Terrassa. El llibre, organitzat en diversos capítols temàtics com carrers, monuments, muralles, etc ens convida a passejar a través del temps, observant els canvis de la Ciutat, i en certa manera proposant-nos un joc de descoberta d'espais que han canviat per complet avui en dia.

El bloc amb el títol de Fotos antiguas de Mallorca, ens presenta la història de diferents indrets o edificis acompanyada per fotografies antigues. També és interessant tenir-lo en compte.

La ressenya completa del llibre és: Terrassa, Xavier (2011): El patrimonio desaparecido de Palma, Madrid: Temporae.

imatge extreta del Die Balearen, edició d'Olañeta, 1984

12 mesos: 12 activitats

Ara que ha començat un nou any, m'agradaria proposar dotze activitats per fer a classe o per proposar als alumnes, una per cada mes, relacionades amb el mes o l'estació corresponent o amb alguna data significativa que s'hi correspongui:
Encara que hi hagi mesos sense classe, les activitats es poden proposar o bé com a tasca d'estiu o com a suggerència per desenvolupar en el seu temps lliure o en família.

Gener:  (24 de gener de 1522. Berenguer Esbert ordena ajusticiar set agermanats a la plaça de Cort). Fer una sortida a Alcúdia i aprofitar per explicar les Germanies
Febrer: Dia 2 de febrer és un dia ideal per visitar La Seu, ja que es produeix l'interessant fenomen pel qual la rosassa major queda reflectida sota la rosassa de la façana principal. Després de veure-ho es pot aprofitar per visitar el museu i la resta de la catedral.
Març: A partir de bibliografia sobre llegendes de Palma, per grups hauran de triar-ne una o dues i després es farà un itinerari seguint les llegendes seleccionades pels alumnes.
Abril: Fer una visita a algun jaciment arqueològic, aprofitant el bon temps primaveral ( Son Fornés, Pol·lèntia, Son Real, etc)
Maig: Excursió a Cabrera, tot aprofitant per fer una classe sobre la guerra del Francès i les conseqüències de la guerra (presoners de guerra a l'illa)
Juny: Anar a Menorca i fer activitats sobre els següents temes: La pirateria (atac turc a Ciutadella el 29 de juny de 1558), la guerra de Successió i la dominació anglesa (visita al Castell de Sant Felip). La guerra civil espanyola (visita a La Mola)
Juliol: Per llegir sota l'ombra d'un pi, algun llibre de la col·lecció "Quaderns d'història contemporània de les Balears" de l'editorial Documenta Balear. Són temes molt variats i els alumnes sempre en trobaran algun que els atregui.
Agost: Fer un petit recull fotogràfic amb un poc d'informació històrica sobre les festes populars d'algun poble. Després les podran penjar al bloc de l'assignatura (en cas que n'hi hagi)
Setembre: Per la història de les Illes Balears és un mes a tenir en compte, ja que Jaume I, partí amb la seva flota un 5 de setembre (1229), per això una visita pels elements medievals de Palma, pot ésser del tot adequada
Octubre: Anar d'excursió per la Serra de Tramuntana, per exemple el camí de l'Arxiduc i aprofitar per fer una explicació d'aquest il·lustre personatge
Novembre: Descobrir dites populars lligades a les activitats agrícoles de tardor. reflexionar sobre el canvi de la societat. De rural a cada vegada més urbana.
Desembre: Fer una passejada per Palma cercant l'empremta de Madina Mayurqa (visita a l'Almudaina, banys àrabs ). Fer un dossier i parlar d'aquest període històric

Recordem el que s'ha destruït:

L'activitat d'avui és per passejar per Palma, per cercar el que ja no hi és. Sempre està bé conèixer el patrimoni visible, ja que convé que els alumnes el tinguin present i el puguin apreciar, però també està bé que coneguin tot allò que la voràgine humana ha destruït en pro del progrés. Des de mitjan segle XIX Mallorca ha anat perdent patrimoni tant arquitectònic, com paisatgístic com fins i tot industrial; moltes vegades ha passat desapercebut i d'altres s'ha intentat frenar la destrucció amb més o menys èxit.

Aquesta sortida, adequada per fer abans d'algunes vacances, ja siguin les de Nadal o les de Pasqua, pot ésser un bon complement tant per l'assignatura de socials com per les optatives que s'hi relacionen. 

Desenvolupament de l'activitat:

Abans d'iniciar el recorregut als alumnes se'ls entregaria un plànol de Palma actual, una fotocòpia del plànol de Garau i un dossier amb fotocòpies de fotografies antigues o gravats de diferents indrets de Palma. Primer haurien d'intentar desxifrar la imatge i saber què era i després amb els dos plànols mirar d'ubicar-la. Una vegada fetes aquestes passes s'aniria fent l'itinerari i cada vegada que s'arribés a un lloc es miraria de fer una fotografia emprant en la mesura del possible el mateix enquadrament. Com a tasca opcional puntuable, podrien entregar un petit dossier amb una breu descripció dels monuments i les imatges que haurien anat fent al llarg del dia, contrastades amb les imatges antigues.

Patrimoni desaparegut que pot ésser útil per fer l'activitat:

les murades de Palma i les seves portes (porta pintada, porta de Santa Catalina, etc)

el convent de Sant Domingo

el convent de Santa Catalina de Sena

el convent de Jesús

el convent de l'Olivar

la casa de la Inquisició

l'església del Sant Sepulcre

els molins del molinar i del jonquet (tot i que en aquest darrer indret en quedin alguns)

l'hotel Alhambra i el Teatre Líric

etc.

Objectius:

Descobrir el patrimoni de Ciutat 

Analitzar els canvis urbans al llarg del segle XIX i XX

Reflexionar sobre la conservació del patrimoni i la seva perduració per a generacions futures

Competències treballades:

competència artística i cultural

aprendre a aprendre

coneixement i interacció amb el món físic

imatge extreta de la web del mcu del catàleg col·lectiu de la xarxa de biblioteques dels arxius estatals. Aquesta imatge correspon a uns plànols de les murades de Palma, de l'any 1602 i que es troben a l'arxiu de Simancas

Viatge a l'Illa de la Calma

Avui, seguint el fil a la proposta iniciada amb el comentari d'Un hivern a Mallorca, parlaré del llibre l'Illa de la Calma, de Santiago Rusiñol. 

Aquest llibre podríem dir que és l'antítesi d'un hivern a Mallorca, perquè si bé Sand enalteix el paisatge, no podem dir el mateix de la opinió que en té de els mallorquins. Per contra Rusiñol presenta una illa on la bellesa ho cobreix tot i que també inclou als habitants, ben considerats per l'escriptor. De fet crec que és una lectura imprescindible per a tothom que estimi Mallorca.

Emprant de fil conductor aquest llibre podríem fer sorgir nombroses activitats, i no només en l'àmbit de les ciències socials, sinó també en el camp de la literatura o la plàstica, ja que no hem d'oblidar les característiques d'artista polifacètic que tenia Santiago Rusiñol.

Així es que la proposta d'avui inclou un poc de tot: història, literatura i art. 

Títol de l'activitat: seguint les passes de Rusiñol: excursió a Deià i a Sóller

Treball previ: abans de fer l'excursió des Camí de Castelló, que va de Deià a Sóller s'hauria de parlar de la figura de Santiago Rusiñol, tant en la faceta de pintor com d'escriptor. Per ambientar es podrien llegir alguns capítols seleccionats de l'illa de la Calma (els més adequats són: El poblet de "pessebre", les figuretes, ocells de pas, les cales, la vall dels tarongers, on es parla de Deià i de Sóller).

Activitats durant l'excursió: A l'inici del recorregut s'explicarà als alumnes que després d'haver fet la lectura d'alguns fragments de l'illa de la Calma, ja s'han imbuït una mica de l'esperit artístic, per això, mitjançant la fotografia o el dibuix hauran de copsar el paisatge i la seva bellesa.

Si s'escau durant el recorregut s'aniran fent aturades per observar el paisatge i per reflexionar sobre la importància de cuidar-lo, ja que no convé oblidar que sent el turisme la nostra major font de riquesa, el paisatge és un element clau per seguir atraient visitants.

Activitats per després de l'excursió: Després es farà un concurs al centre amb les obres sorgides arran de l'excursió, participant en diferents categories (dibuix, fotografia) i incloent un peu d'obra que faci referència al llibre de Santigo Rusiñol.

La nostra cuina i el descobriment d'Amèrica

De tant en quant sempre està bé plantejar activitats complementàries que puguin suposar un al·licient a la tasca diària marcada pel currículum, per això es poden introduir idees o activitats en temes que de manera explícita no es parla de les Illes Balears. Un exemple en seria el descobriment d'Amèrica.

El plantejament d'aquesta activitat giraria entorn de les aportacions en productes alimentaris que féu la descoberta del Nou Món a la gastronomia europea i en aquest cas, de les Illes Balears.

Activitat adreçada a:

alumnes de 2n d'ESO

Objectius:

-Descobrir la influència del descobriment d'Amèrica en la gastronomia europea

-Donar a conèixer la cuina tradicional de les Illes Balears

-Entrenar la capacitat d'anàlisi

-Afavorir les aptituds de recerca i de destriament de la informació a Internet.
Competències que es treballen:
-aprendre a aprendre
-competència social i ciutadana
-tractament de la informació i competència digital
-competència social i ciutadana

Desenvolupament de l'activitat:

En primer lloc es demanaria als alumnes quins plats tradicionals coneixen de la nostra cuina i si ho saben, quins ingredients principals porten. Una vegada feta aquesta passa, cada alumne o per petits grups triarien un plat i després es proposaria una petita recerca a través de la xarxa per cercar l'origen dels productes que conformen aquell plat.

-Per exemple el tumbet en seria un cas paradigmàtic ja que la major part dels ingredients que porta provenen d'Amèrica.-

Una vegada feta la recerca es posaria en comú la informació obtinguda i es faria un petit comentari sobre allò que han descobert.

Idea clau de l'activitat:

Reflexionar sobre el què és tradicional, si ho ha estat sempre; entendre que les cultures s'enriqueixen amb el contacte amb altres cultures.

Plats de la cuina tradicional que inclouen productes venguts d'Amèrica:

-tumbet

-trempó

-coca de pebres o de trempó             

-raoles de carabassa

-carabassons farcits, etc.

Per saber més sobre cuina mallorquina podeu consultar el següent llibre :
Planas Sanjosé, A. (coord) (2009): cuina de paper. Llibres i gastronomia a les Illes Balears, Palma: Institut d'Estudis Baleàrics.
 Aquest llibre és el catàleg d'una exposició sobre llibre de cuina i hi podreu trobar informació sobre els llibres de cuina de les Illes Balears, a part d'algunes receptes.

La Serra de Tramuntana: patrimoni de la UNESCO

Ara que la Serra de Tramuntana és patrimoni mundial de la UNESCO, en la categoria de paisatge cultural és el millor moment per a posar-la en valor entre l'alumnat, ja que el fet que la coneguin en profunditat farà que també la respectin més i en siguin conscients de la importància de la seva protecció.
La Serra de Tramuntana és història, natura, paisatge, etnologia, societat; és en definitiva un cúmul d'elements que la fan única, per això ara cal descobrir-la.
Per fer més fàcil la tasca de difusió, trobem una plana web molt completa http://www.serradetramuntana.net/ca// on trobem múltiple informació sobre la Serra. Entre els apartats de la web en trobem un dedicat al món educatiu on s'hi inclouen dues guies didàctiques (primària i secundària) per treballar diferents aspectes de la Serra de Tramuntana. Les guies es troben en pdf i són descarregables. A part, també trobem un apartat molt interessant, que sota l'epígraf d'històries de la serra, ens parla de diferents qüestions com per exemple l'estada a Mallorca de Chopin i G. Sand, l'hotel Formentor, contrabandisme o la indústria sollerica.

Diccionari biogràfic de dones

Moltes vegades la història parla més de personatges masculins, o en certa manera es té la tendència a parlar de personatges il·lustres en masculí, però això no vol dir que no hi hagi dones destacades, de fet en podem trobar un bon grapat. Per això, per conèixer un poc millor qui són elles i que han fet trobem una plana web d'àmbit dels països catalans amb el títol de Diccionari biogràfic de dones http://www.dbd.cat/   on amb diversos motors de cerca (ubicació geogràfica, segle, condició, entitat o moviment) podem trobar les biografies de dones que han destacat en diferents àmbits com l'educació, la política, l'art o la literatura per exemple.
Propostes d'activitats:
De fet, a través d'aquesta plana es poden proposar activitats de recerca tant per trobar dones que s'han dedicat a un determinat àmbit com per conèixer aquelles que són originàries de les Illes Balears. Així el guió de feina podria ser el següent:
1- navegar per la web emprant els motors de cerca per trobar la biografia d'una dona de Balears que ens interessi. (també es podria restringir la cerca seleccionant un període històric)
2- llegir la biografia i si s'escau cercar un poc més d'informació complementària
3-Fer una breu ressenya de la biografia i presentar-la a classe davant els companys. Acompanyar l'exposició d'alguna imatge o text en cas de tractar-se d'una pintora o escriptora

Depenent del grup d'alumnes també es podria fer un petit debat sobre la situació de la dona en segles anteriors, analitzant el perquè del seu silenciament.

Aurora Picornell

Maria Antònia Salvà